PRÀCTICA 1: CREAR
PRÀCTICA 1: CREAR
LA PANDÈMIA, LA DIGITALITZACIÓ I L'EDUCACIÓ
Durant la pandèmia de la Covid-19, molts centres escolars van continuar amb les seves classes a distància de manera digital, a través de dispositius electrònics. Però, desgraciadament, no tots els alumnes no tenen al seu abast aquests dispositius. Sigui per la seva situació econòmica o social, no van poder beneficiar-se del seguiment del seu curs com altres alumnes.
Aquesta situació ha demostrat la falta d'equitat del nostre sistema educatiu. Per tant, es pot dir que la pandèmia no ha afectat igual a tots els estudiants. La majoria de nosaltres no havia viscut mai una pandèmia i, per això, s'ha pogut veure clarament com no els centres educatius no estaven preparats per aquesta digitalització de l’educació.
A part, no només han tingut problemes les famílies amb pocs recursos econòmics. D'altres amb una economia estable, van trobar-se amb aquesta qüestió: només un ordinador a casa, però dos fills que necessiten fer-ne ús per dur a terme les classes. Per tant, molts tipus de famílies es van convertir en individus vulnerables davant la pandèmia.
Gran part dels països arreu del món van haver d'afrontar les mateixes dificultats, tot i que no tots ho van fer igual. Un exemple d'una iniciativa bastant diferent de la resta va ser la d’Itàlia. En comptes d'utilitzar els dispositius digitals com els ordinadors o les tauletes, van fer les classes a través de la televisió posant diferents horaris que corresponien a cada curs. D'aquesta manera, van aconseguir una innovació tecnològica inclusiva.
Existeix una bretxa digital que posa en risc els drets dels infants a l’hora de poder gaudir d’una bona educació. Gràcies a la pandèmia hem pogut veure que les tecnologies digitals poden ser una gran aportació per a l’educació dels estudiants si s’incorpora com a assignatura, oferint els recursos necessaris des dels centres educatius per poder afavorir a tots els nens i nenes. Però, per a dur a terme aquesta digitalització de l’educació de cara als infants, els docents han de ser els primers a estar formats i preparats en aquestes tecnologies. Així, els mestres i les mestres podran utilitzar eines digitals juntament amb material que s’ha fet servir sempre a l’educació tradicional, combinant els dos formats i, d’aquesta manera ampliant les possibilitats d’aprendre de maneres diferents.
A més, també s’hauran d’informar a les famílies perquè el procés de digitalització afecta tant als alumnes, com a l’escola, com a elles mateixes. En aquest cas passaria el mateix. D’igual manera que els docents han d’estar preparats per ensenyar el tema de la digitalització als alumnes, les famílies també és important que n’estiguin informades per ajudar i acompanyar als seus fills i les seves filles quan ho necessitin.
Per tant, des del meu punt de vista, la digitalització a l’educació hauria de quedar-se als centres educatius, fins i tot, després de la pandèmia. Crec que pot beneficiar molt el desenvolupament dels alumnes juntament amb altres maneres més tradicions d’ensenyar i, sempre amb equitat per a tots els infants.
Font: "Con David Gracia (eBay) y el International MBA" by edans is licensed under CC BY 2.0.
Comentarios
Publicar un comentario